Bustillo, monàrquics i industrials: entorn de la crisi dels partits dinàstics. 1893 - 1903 / Pere Font i Homs
Font i Homs, PereEn:
Arraona. Sabadell. III època, núm. 3 (tardor 1988), p. 61-74 (
Estudis)
Bibliografia i fonts. Inlou quadres de resultats electorals i llistes d'afiliats a partits.
Estudi del sistema polític i electoral de Sabadell a finals del segle passat i primers anys del present. En l'ordre polític, es dibuixa a la ciutat de Sabadell una xarxa de relacions i interdependències econòmiques, encapçalades pels Turull, entre els industrials de la ciutat. En aquest context apareix la figura de Timoteo Bustillo, el diputat "cunero" (ho serà per Sabadell entre 1894 i 1903) producte del règim caciquil canovista, basat en la manipulació i la falsificació del sufragi. Bustillo és el polític que encarna la representació del proteccionisme al Congrés, elegit per unanimitat entre els monàrquics locals. La ruptura de la unitat d'aquests no es produirà fins l'entrada en l'arena política d'un nou competidor, Joan Sallarès i Pla, que aglutinarà a un important sector dels fabricants sabadellencs en les eleccions de 1896. Bustillo guanya totes les eleccions fins 1903 en que és derrotat per Pi i Arsuaga. Bustillo, candidat fusionista, és derrotat, entre d'altres raons, per l'aparició de la Lliga el 1901, el progressiu distanciament entre els industrials de la ciutat i els partits dinàstics i el debilitament d'aquests degut a les diverses divisions internes. D'aquesta manera, la suposada homogeneïtat dels partits dinàstics sabadellencs queda matisada, doncs aquest "front comú" ja és trencat, desapareixent el consens, a les eleccions generals de 1896.
